Hui dia 16 de Març ha acabat una gran experiència viscuda al col·legi Dokita. Com cada dia he aplegat puntual al centre, hui era l’últim dia i de camí al centre no podia parar de pensar que era l’últim matí que m’alçaria pensant en els xiquets de classe, el professorat …
La primera hora del matí tocava Educació física, així que hem pujat al pati de dalt, primer que res per tal de calfar, hem jugat a la cadena i seguidament a l’aranya. Després ha vingut la part més llarga de la classe, exercicis amb cordes. Després els ha deixat uns 10 minuts perquè pogueren jugar al que desitjaren, jo he estat amb un nen que s’havia dut els seus patins de línia.
La segona hora i tercera del dia ha sigut per a l’assignatura de Valencià. Hem pogut acabar el tema, i jo he ajudat a dues xiquetes, perquè si no tenen a cap persona al costat, no fan la feina, després no paraven de dir-me: Ana, volem que sempre estigues ajudant-nos, no te’n vages! La veritat és que són un amor, em fan sentir especial.
Entre les dues hores de Valencià hem tingut l’esplai, i com que era l’aniversari d’un alumne ha dut una bandeja de pizza i hem esmorzat tots junts, i un alumne m’ha dit: “Joo que pena, no vuic que te’n vages.”
Abans que fora hora de dinar la mestra ha decidit donar les medalles a aquells alumnes que havien aconseguit 5 estrelletes verdes (de fer els deures), després ha donat una sorpresa als alumnes que tenien les 5 medalles, un ou de xocolate. Els alumnes estaven molt motivats, i es veia que estaven orgullosos d'ells mateixos.
Ja era de vesprada, i molts alumnes del centre se n'anaven amb les seues tutores al parc a menjar-se la mona, però com que tenim un alumne una mica especial, nosaltres no podíem eixir del centre perquè anteriorment s’ha escapat i a donat molts problemes. Així que perquè no fora una vesprada més fent deures, fitxes... Els hem proposat veure una pel·lícula “Turbo” i els xiquets han acceptat, ja que no tenien ganes de fer deures. Quan faltaven 20 minuts perquè acabaren les classes, hem parat la pel·lícula i hem repartit els dossiers de les fitxes del segon trimestre i els deures de pasqua. Després s’han acomiadat de mi, primer que res els xicotets alumnes, m’han pegat una gran abraçada, molts besos i finalment m’han cantat una cançó adaptada per a mi que m’ha fet molta gràcia, “No te vayas todavia no te vayas por favor”.
La veritat és que no puc expressar tot el que he sentit, soles puc dir que ha sigut un moment únic i especial. Després he pogut acomiadar-me de l'equip docent del centre, que m’han dit que ja se on estan i que puc contar amb ells per a tot, i també m’han dit que els agradaria veurem el pròxim període de pràctiques.
M’agradaria comentar-vos que he passat dues setmanes magnífiques en aquest centre, tant l’alumnat com l’equip docent han estat pendent de mi, i han fet que em sentira còmoda tots aquests dies. També he pogut veure des de diverses perspectives de com funciona una classe, perquè he estat en primer, tercer,cinqué de primària i he visitat temporalment les classes d’infantil. Estic segura del fet que he aprofitat al màxim aquesta oportunitat, i que no canviaria ni un minut viscut allí amb els meus xiquets i xiquetes!
Voldria poder expressar tot allò que he sentit en el Dokita el dia de hui, però és impossible.
Companys, espere que la vostra experiència haja sigut tan positiva i especial com la meua.
Passeu una bona Pasqua!